jmones, indoors

Dels quatre PIGS, Grècia i Irlanda ja han estat rescatats i Portugal és a punt. Com haureu llegit, la maièutica de Sòcrates no ha aconseguit que el parlament portugués assumís l’Aletheia ni fent-se el pesat (quart cop que presentava el pla d’austeritat). Els mitjans afirmen que ahir va sortir del parlament sense voler fer declaracions. No obstant els confidencials afirmen que murmurava “Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i falten el respecte als seus mestres”. Avui beurà cicuta públicament al Consell Europeu.

Un membre del parlament portugués, davant l’assetjament de l’opinió pública que no ha entès aquest acte d’irresponsabilitat, ha intentat justificat el vot argumentant: “Com pot aquest parlament confiar en els arguments i les opinions d’un senyor que ja va començar la seva primera intervenció dient ‘La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància’? Si no sap res el que hauria d’haver fet aquest senyor fa molt temps és dimitir.”.

Sócrates, que s’abandera amb el “jo només sé que no sé res” com si fos una virtut, és en efecte un complet ignorant en temes d’economia. “L’amic ha de ser com els diners: abans de necessitar-lo ja se sap el valor que té”, deia. Però si una cosa ha demostrat aquesta crisi és que el diner avui val una cosa i demà val una altra. I a Portugal comprava diner pensant que tenia un valor, però demà li costarà molt més.

Però això, òbviament no es queda a Portugal. La globalització és com un enorme ventilador i els PIGS una màquina perfecta de generar merda. Els bancs espanyols estan molt exposats al deute portuguès. La setmana passada, sense anar més lluny, una responsable del Banco Santander, Maybelline New York, es sincerava davant dels mitjans de comunicació “combatimos flacidez a golpe de Bótox y ácido hialurónico pero la gravedad mundial acaba por imponer su ley”. En efecte, aquesta situació podria fer empitjorar els ràtings dels bancs espanyols i encarir-los l’accés al deute.

Diuen els cronistes que Sòcrates, després de beure la cicuta i just abans de morir, va dir a Critos: “Dec un pollastre a Asclepios; recorda’t de pagar per mi aquest deute”. Que així sigui!