jmones, indoors

Acabo de tornar d’una Tertúlia Digital singular: Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, sol davant un auditori del sector de les TIC. Un “tengo una pregunta para usted”: l’auditori pregunta, Bosch respon. Aquest acte havia estat convocat inicialment el 21 d’octubre, però va ser suspès per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per després acabar permetent, en una exhibició de coherència, que es fes avui, en plena campanya electoral.

L’acte ha aconseguit reunir a pesos pesants de les TIC a Catalunya en l’anomenada fila 0¹, un hàbil recurs de l’organitzador Tomás Cascante per fer més atractiu l’acte i a la vegada assegurar que hi hagi un contingut mínimament interessant. Es presentava com a un balanç d’aquests quatre anys a la secretaria i a la vegada com a una possibilitat d’opinar dels reptes de futur, amb l’experiència a l’esquena i la llibertat que dóna la menys que improbable (diuen les enquestes) repetició en el càrrec.

No havia vist en Jordi Bosch en acció abans, però n’havia rebut opinions positives i negatives. M’ha semblat hàbil amb la paraula, és capaç d’utilitzar per al seu avantatge en les respostes les metàfores de la pregunta; no refusa sinó que busca parlar de política, potser per donar la raó a la Junta Electoral Provincial: no ha dubtat a parlar d’independència, d’invasió de competències referint-se a lENS i a la LISI, de capacitat d’organitzar una gerència TIC forta a la Generalitat i de fer una interpel·lació a l’auditori a participar en política per posar les TIC a l’agenda política.

No tinc ànim de fer un resum del que ha donat de sí la xerrada. Ni de valorar-ho. No podria tampoc, no he seguit massa d’aprop la feina de la secretaria aquesta legislatura. No obstant hi ha hagut alguns punts que m’han cridat l’atenció:

• Ha fet referència a la necessitat d’un model de gestió de les TIC a la Generalitat centralitzat, amb una gerència forta. I una menció especial a la necessitat de canviar, amb aquest model, la manera amb que es gestionen i comparteixen les dades.
• Ha dibuixat una secretaria, client TIC, consumint serveis i productes per a prestar serveis als ciutadans. Fent això amb prudència, minimitzant costos, intentant no entrar en bombolles de nous sectors (en aquest sentit ha fet referències a les Smart Cities). No obstant no ha fet referències a l’efecte tractor per al sector del que és el primer client TIC de Catalunya i la possibilitat d’utilitzar-lo per donar cos a empreses que després puguin exportar.
• En les mesures d’impuls de les TIC m’ha semblat més en la línia del foment horitzontal, per a PIMES i per a usuaris finals, que en la recerca de l’excel·lència o d’una indústria TIC capaç d’exportar tecnologia (i no només d’oferir serveis interns). Les apostes de futur per aquesta indústria TIC són, al seu parer, les anelles sectorials combinades amb la xarxa oberta (infraestructura pública de fibra òptica) i la Inforegió.
• En l’accés a les xarxes, la necessitat de millorar-ne la cobertura, la qualitat del servei i, sobretot, el preu. Cal estimular-ho amb més competència. Sense radicalismes, ha dit, essent conscient de les inversions que han fet algunes empreses però també essent conscient d’on no ha invertit encara ningú.
• He quedat astorat de les innombrables referències a les infraestructures. Sense voler menystenir-les, em pregunto: Qui estira de què? Els serveis de la infraestructura? O la infraestructura dels serveis?
• Una intervenció molt interessant del públic ha fet adonar l’auditori de la clamorosa absència de dones, a la sala, a les TIC i a les cúpules de les empreses TIC .
• De forma més anecdòtica, i com a explicació de la reclamació que farà la Generalitat del cànon pagat a l’SGAE, ha afirmat que el CatCert s’ha gastat 160.000 euros per any en concepte de cànon a l’SGAE per als seus idCat. El CatCert va començar a fer servir memòries USB per als seu idCat, en comptes d’utilitzar targetes intel·ligents amb la consideració legal de dispositius segurs de creació de signatura, per una qüestió de costos. Saber que, amb la creació del cànon, finalment ha hagut de pagar tots aquests diners a l’SGAE fa molt mal de sentir, quan et dediques al disseny de targetes intel·ligents.

Com a colofó final networking i copa de cava. I, a la butxaca, un altre idCat (i a la de l’SGAE, 30 cèntims per assistent).

1. Formaven la fila 0 noms importants i molts proveïdors de serveis de la Generalitat: Bruno Vilarasau, director de Desenvolupament de Negoci i Societat de la Informació de Telefónica; Carles Fradera, director general de BDigital Centre Tecnològic; Eduard Laffitte, Director Àrea Mediterrània BT Global Services; Esther Mitjans, directora de directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades; Fèlix Monedero – Director zona Mediterrani Oracle; Ferran Amago – Degà del Coettc; Jaume Planas, president de la FAETICC i ASEITEC; Jordi Marin, Director Administració Pública a Catalunya d’INDRA; Josep Figols, president CatPL; Josep Lluis Checa, director gerent del Centre de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; Josep Ramon Ferrer, director general de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya; Josuè Sallent, director de la Fundació CESICAT; Miquel Ramirez, degà COETC; Mònica Sala, directora General Orange Catalunya; Rene Clusa, Director de Catalunya Hewlett-Packard; Rodolfo Tesone Mendizabal, President de la Secció TIC del Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona; Xavier Jové, Director d’Innovació, Cambra de Comerç de Barcelona; i Xavier Peiró, director executiu de la Fundació i2CAT. [↩]