jmones, indoors

Va ser al març. Zapatero portava mesos tapant forats al Twister, superat pels esdeveniments. Volia regirar-se, comunicar que tenia la capacitat de donar la volta a la situació i superar tots els obstacles. Així va ser com va decidir inaugurar el sincrotó ALBA, que encara estava inacabat. Els mitjans, avorrits i avorridors amb tants mals auguris, s’hi van abocar. Va ser el tema de la setmana. A mi, em va fer pensar amb en Sergi, una de les persones que inverteix neurones en fer que el giny sincronitzi, i li vaig enviar una felicitació. Uns dies després em va correspondre amb una visita guiada als anells. Jo flipant. Des de llavors que tinc pendent d’explicar l’experiència.

Comencem. Què és? Com funciona? Jo mai ho explicaria millor que l’Igor Sics, doncs que ho faci ell:

La passejada pels anells es pot fer ara, però aviat serà força més difícil. Per raons de seguretat no es podrà fer quan estigui en marxa, a no ser que siguis escocès i el teu nom Desmond. I el sincrotró estarà en funcionament els 365 dies de l’any, 24 hores al dia. Passegem:

Per acabar, uns punts que em van resultar especialment interessants:

• Tant l’anell booster com el storage són en realitat polígons.
• La trajectòria dels electrons es controla mitjançant imants. Aquests són capaços de modificar la direcció del feix a cada aresta i de conformar-lo per tal que tingui la forma adequada. Les fòrmules que fan servir els físics són similars a les de l’òptica.
• L’alineament de tota l’estructura física (i les vibracions que pateixi) és un aspecte molt delicat. De tota manera els imants poden corregir fins a un cert punt el que des d’un punt de vista mecànic és impossible.
• Els sincrotrons es construeixen arreu del món en exemplar cooperació. Es reutilitzen els coneixements i cada nou sincrotró incorpora l’experiència dels anteriors.
• El sincrotró conté molta tecnologia desenvolupada in-house. És un projecte que deixarà un important pòsit de coneixement en el nostre ecosistema científic i tècnic.
• Els sistemes de control – especialment delicat ja que sincronitza elements que van quasi a la velocitat de la llum – és especialment complex. És molt sorprenent veure la quantitat de racks que l’hostatgen.
• L’ALBA és un sincrotró de tercera generació, però és capaç d’introduir d’intercalar nous paquets d’electrons en slots lliures té un feix col·limat i en conseqüència una emitància més baixa, innovació que fa que alguns el considerin de tercera generació i mitja.
• Sembla ser que l’ALBA serà dels darrers grans sincrotrons. La quarta generació probablement seran els acceleradors lineals (LINAC) Free Electron Laser (FEL).
• De tota manera sembla que el futur ens pot deparar sincrotrons molt més petits que podrien ser molt útils com a eines de diagnòstic als hospitals. Potser serem capaços de fer-los nosaltres amb tecnologia incubada a Cerdanyola.

Referències

Benach, J. i Sics, I., Adentrándonos en el átomo con el sincrotrón Alba
Blanch, S., Cryptosynchrotron
Clúster – divulgación científica, Sincrotron ALBA 2
Lostpedia, Desmond Hume.

Actualització del 2 de juny del 2010

He corregit un parell d’errades. La primera característica que fa que el sincrotró ALBA sigui considerat de 3.5G: que és que el feix és més col·limat. La segona és la tecnologia que definirà la quarta generació de sincrotrons: els Free Electron Laser.