tres, dos, un…

by jmones

Es pot dir que des del 2006 no faig un blog. A la portada de l’antic hi ha quatre entrades més recents, per dissimular. Els que en feu sabeu què és que t’atrapi la passió en el lloc més inoportú, en veure alguna cosa insòlita o pensar alguna cosa que en aquell moment et sembla intel·ligent, i que et fa agafar una llibreta i parir una entrada. Dilluns passat vaig desviar-me quinze carrers i mig de la meva ruta per perseguir i fotografiar una furgoneta que duia escrit al darrera “No estoy en crisis. Estoy en Cristo”. Ho trobava a faltar.

Aquesta és la meva tercera etapa com a blogger. Jo compto el PuntBarra com la primera. Allò era en el fons un blog col·lectiu de notícies d’informàtica i de la xarxa. Quan els blogs es deien d’altres maneres perquè encara no s’havia inventat la paraula. Allà vaig conèixer en David i en Pere, i molts d’altres.

De l’Internet dels comunitarismes dels inicis als personalismes, la segona etapa ja va ser un blog com el d’ara, només que, en plena polèmica de si blog, bloc, quadern o bitàcola, el meu va sortir bloc. El deixo arxivat a la xarxa, de moment.

Jo sempre dic que les coses o es fan o no es fan, que per posar mitja pota més val quedar-se a casa. Així doncs no en faré un sinó dos. L’indoors i l’outdoors. El primer, el que llegiu, sobre qualsevol cosa que em roti. El segon dels temes que m’ocupen professionalment bona part del dia.

Podria ara continuar dient que tinc ganes d’encetar converses amb els de sempre i amb tots els que han aparegut, de conèixer, descobrir i compartir. Però la veritat, el motiu real és que vull que aquesta blogger es fixi en mi.